Un estudi alerta que hi ha “grans diferències” en els registres de temperatures de la península Ibèrica, sobretot de les mínimes i en els conjunts de dades basats en “interpolació“. Mentre que en les temperatures màximes la discrepància es registra en la mitjana, en les mínimes hi ha variacions “que afecten altres moments estadístics i modifiquen de forma global la distribució“. L’Observatori de l’Ebre ha participat en la recerca, que compara, per primera vegada, els deu principals registres de temperatures diàries d’Espanya i identifica “diferències notables entre ells“. L’estudi conclou que el més “estable” és l’STEAD del CSIC i recomana als investigadors que escullin el conjunt de dades (‘dataset’) segons l’objectiu del seu estudi.
L’equip investigador ha analitzat “de manera exhaustiva” el conjunt de dades climàtiques disponibles, però alerten que s’han trobat amb limitacions per la falta de “fiabilitat i de transparència” d’algunes sèries de dades, que no inclouen “mesures d’error o incertesa” o fan servir “maneres diferents d’abordar aquestes incerteses“. En la recerca, publicada a l’International Journal of Climatology, assenyalen que aquests factors “limiten l’abast de l’estudi, la interpretació dels resultats“, i el seu ús científic.
En concret, s’han comparat els ‘dataset’ STEAD del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); Iberia01 de la Universitat de Cantàbria; PTI-Clima v0 del CSIC; HUMID01/SAFRAN, desenvolupat pel científic Pere Quintana de l’Observatori de l’Ebre; ROCIO-IBEB de l’Aemet; ERA5-Land de l’European Centre for Medium-Range Weather Forecasts; i els E-OBS, CHELSA-W5E5, EMO-1arcmin i CERRA-SFC.
Entre les conclusions de l’estudi s’indica que l’STEAD (del CSIC) és el conjunt de dades climàtiques més “estable i coherent” en totes les dimensions analitzades, o que el PTI-Clima v0 “captura bé els paràmetres centrals, però subestima els extrems“. HUMID01 sembla ser el conjunt de dades “més divergent“, mentre que CHELSA-W5E5 presenta “un patró més sorollós, amb regions veïnes que mostren comportaments marcadament diferents“. Sierra Nevada és un exemple.
De fet, les diferències més destacades entre els conjunts de dades climàtiques comparades s’han trobat en les temperatures mínimes, sobretot les de la meitat nord d’Espanya, “on l’altiplà i la continentalitat tenen una forta influència“, i les del sud-oest de la península Ibèrica, on certs registres, com Iberia01, “informen de valors significativament més alts que els altres“.
Els investigadors aclareixen que no existeix un conjunt de dades “universal i millor” que els altres i que “la qualitat” del conjunt de les dades “no depèn només del mètode – interpolació, anàlisi o reanàlisi- ni de si és nacional, europeu o global“. Assenyalen que cadascun dels conjunts de dades té “fortaleses i debilitats específiques” i es recomana als investigadors que escullin un ‘dataset’ segons els objectius específics de l’estudi a dur a terme, segons extrems climàtics, mitjanes, tendències, o variabilitat espacial, entre d’altres -.
També defensen que estudis d’intercomparació com el que han publicat “són essencials“. Els autors de la recerca són Sixto Herrera, Fidel González Rouco, Roberto Serrano-Notivoli, Juan Luís Garrido, Santiago Beguería, José M. Gutiérrez, Pere Quintana-Seguí (Observatori de l’Ebre), Maialen Iturbide, Esteban Rodríguez, Ana Morata, i Candelas Peral.
